dimarts, 16 de març de 2010

Els amics de les arts

Algú un bon dia em va dir:
"A tu que t'agraden els Manel, t'agradaren Els Amics de les Arts".

Després d'haver-li fet cas només se m'acut aconsellar-l'hi la pitjor de les gonorreas.

7 comentaris:

Senyor Merdevalista ha dit...

Doncs que li agradin els Manel ja té delicte...

Planinsky ha dit...

Sí, sé que no està gaire ben vist per la odiosfera catalana... però jo sóc feliç així.

Senyor Merdevalista ha dit...

Déu me'n guard de considerar-me odisfèric, senyor meu! Jo és que no puc amb ells. Pot dir-me què els hi troba?

Remitjó ha dit...

Jo els he escoltat, i tot i que al darrer disc proven d'evitar-ho, encara hi ha molta diferència de qualitat entre unes cançons i altres. El que està clar, es que aquest nou criteri de classificar la música: " semblar-se o no als Manel" està fen molt de mal...

Pere Llufa ha dit...

A l'odisfera som més de Manos de Topo, Papá Topo i tot allò que tingui topo en el nom.

L'orquestra Topolino també serviria.

L'odi a Manel no ve tant per la música, sinó per l'estètica aquesta de bruts que porten. I és que ens mou aquella frase del Maki que deia: "En un mundo sin ética, sólo nos queda la estética".

Josep ha dit...

L'altre dia vaig anar a la botiga de discos i em vaig comprar un CD de grans èxits de l'Elvis Presley.

I que els hi donin pel sac als mudarnillus.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Collons Josep! Elvis és al rock'n'roll el que Eminem és al rap.

I els Manel fan cagar